Territoire et société

Des de l’aprovació de la Convenció sobre la protecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals de la UNESCO de 2005, la diversitat cultural esdevindria un objectiu central en les polítiques públiques de molts estats signataris. Però, tot i que s’han trobat diferències entre situacions nacionals pel que fa al reconeixement d’aquesta diversitat, què passa amb aquestes nacions minoritàries que treballen des de fa dècades per a desenvolupar una cultura societària legítima per la seua pertinença cultural i lingüística? Hi haun desajust pel que fa als instruments d’acció pública posats en pràctica al llarg de dècades per assegurar l’esplendor d’una cultura i d’una llengua particulars? En aquest text, ens centrem en les polítiques culturals i en altres àrees connexes (sobretot en llengua, educació i immigració) que també estan relacionades amb la qüestió de la diversitat cultural al Quebec i a Catalunya, dues nacionsminoritàries que, com a societats democràtiques dotades d’autonomia parlamentària i governamental, també tenen l’obligació deprotegir, valoritzar i donar suport a les minories i als grups etnoculturals que habiten als seus territoris.

DOI: 10.28939/iam.debats.131-1.3.